i tot és possible...

... la feina ben feta no té fronteres ni té rival : )


Tot i ser-ne conscient que la meva vida sempre gira i gira, estic intentant que sempre ho acabi fent en la mateixa direcció.
Aquesta direcció ja fa mesos que la va dissenyant des de molts aspectes, i tot sembla indicar que l'esforç i la constància em portaran pel camí escollit.

Avui m'han trucat per dir-me que m'allarguen el contracte mig any més i que m'amplien la jornada laboral, 30h a la setmana. Per primera vegada puc dir, que aquesta és la feina de la meva vida. Em sento molt realitzada i molt valorada, els esforços que fem dia rere dia ens els reconeixen... i el millor de tot, és la meva companya de feina! Sempre diem que som com un matrimoni ven avingut, perquè ens entenem sense haver de dir res i mai discutim!

La universitat ja és un altre tema, perquè aquí si que m'hi he d'esforçar i ser constant i em costa prou ser-ho. Aquest segon semestre es presenta més entretingut i això em motiva força. Tot i així, el que m'acaba d'animar per anar cada dia a classe, són les companyes que tinc! Són totes molt maques, i tot hi no haver anat a classe durant dues setmanes i no haver donat senyals de vida (jo), m'han apuntat en els seus grups de treball, a això, la veritat, em va agradar molt.

Com he dit anteriorment, haver de treballar i estudiar amb bona companyia, es fa molt més agradable.

Tot i això, el meu projecte personal i de llarga durada, i el que ser que em portarà més maldecaps i neguits és poder comprar casa meva. De moment ja la tinc decidida. És molt bonica i té molta llum, és un piset prou gros dins d'una comunitat molt xula i està al centre de Mataró. M'agrada molt... però com sempre, els diners són un gran obstacle i ara toca la part més horrible, parlar i pactar amb els bancs i/o caixes.
Tinc moltes ganes de tenir casa meva, un espai per estar-hi sola (cada dia m'agrada més estar sola i poder llegir o mirar alguna peli) i també acompanyada, ja sigui amb ell o amb els meus amics. Sé que serà un espai molt viu on nosaltres (jo i ells) podrem trobar-nos i veure'ns.
Podré agafar nous hàbits (millor alimentació i exercici) com també noves responsabilitats. I això m'agrada.

Tot són projectes nous o força recents, la carrera la vaig començar el curs passat o la nova feina que tot just fa mig any.
Ell però, ja hi era fa molt de temps i ara tornem a estar junts. M'agrada molt la veritat i el millor de tot, és que dia rere dia aprenem coses noves i tots dos anem millorant. Té raó quan diu que en estimar-nos ja n'hi ha prou i que per tant, això ens serveix per tirar la relació endavant. La veritat és que no és gens fàcil, perquè compartim molts espais i molts amics i tots dos ens agrada estar sols i acompanyats i per tant, hem de parlar molt i entendre'ns. Això ens fa créixer i tenir una relació més sòlida cada dia. És genial, la veritat.