Fa quasi 10 mesos que estic amb ell, de fet hem tornat a estar junts, un tornar diferent a l'anterior, s'ha de dir. Estic molt feliç d'estar amb ell, per tot el que em comporta a mi, estabilitat i una relació sana, que sempre és el que havia volgut. A més a més, és un company de lluita i amic de festa!!!
Fa quasi 10 mesos que estic al mateix lloc de treball i m'encanta! És cert que hi ha dies que són molt cansats i acabes força farta de treballar amb joves/adolescents, però la veritat és que en aquesta feina he pogut aprendre moltes coses i sentir-me realitzada. El més important però, és la meva companya de feina!!!
Tinc una bona època... : )
dimarts, 3 d’agost del 2010
dijous, 25 de febrer del 2010
i tot és possible...
... la feina ben feta no té fronteres ni té rival : )
Tot i ser-ne conscient que la meva vida sempre gira i gira, estic intentant que sempre ho acabi fent en la mateixa direcció.
Aquesta direcció ja fa mesos que la va dissenyant des de molts aspectes, i tot sembla indicar que l'esforç i la constància em portaran pel camí escollit.
Avui m'han trucat per dir-me que m'allarguen el contracte mig any més i que m'amplien la jornada laboral, 30h a la setmana. Per primera vegada puc dir, que aquesta és la feina de la meva vida. Em sento molt realitzada i molt valorada, els esforços que fem dia rere dia ens els reconeixen... i el millor de tot, és la meva companya de feina! Sempre diem que som com un matrimoni ven avingut, perquè ens entenem sense haver de dir res i mai discutim!
La universitat ja és un altre tema, perquè aquí si que m'hi he d'esforçar i ser constant i em costa prou ser-ho. Aquest segon semestre es presenta més entretingut i això em motiva força. Tot i així, el que m'acaba d'animar per anar cada dia a classe, són les companyes que tinc! Són totes molt maques, i tot hi no haver anat a classe durant dues setmanes i no haver donat senyals de vida (jo), m'han apuntat en els seus grups de treball, a això, la veritat, em va agradar molt.
Com he dit anteriorment, haver de treballar i estudiar amb bona companyia, es fa molt més agradable.
Tot i això, el meu projecte personal i de llarga durada, i el que ser que em portarà més maldecaps i neguits és poder comprar casa meva. De moment ja la tinc decidida. És molt bonica i té molta llum, és un piset prou gros dins d'una comunitat molt xula i està al centre de Mataró. M'agrada molt... però com sempre, els diners són un gran obstacle i ara toca la part més horrible, parlar i pactar amb els bancs i/o caixes.
Tinc moltes ganes de tenir casa meva, un espai per estar-hi sola (cada dia m'agrada més estar sola i poder llegir o mirar alguna peli) i també acompanyada, ja sigui amb ell o amb els meus amics. Sé que serà un espai molt viu on nosaltres (jo i ells) podrem trobar-nos i veure'ns.
Podré agafar nous hàbits (millor alimentació i exercici) com també noves responsabilitats. I això m'agrada.
Tot són projectes nous o força recents, la carrera la vaig començar el curs passat o la nova feina que tot just fa mig any.
Ell però, ja hi era fa molt de temps i ara tornem a estar junts. M'agrada molt la veritat i el millor de tot, és que dia rere dia aprenem coses noves i tots dos anem millorant. Té raó quan diu que en estimar-nos ja n'hi ha prou i que per tant, això ens serveix per tirar la relació endavant. La veritat és que no és gens fàcil, perquè compartim molts espais i molts amics i tots dos ens agrada estar sols i acompanyats i per tant, hem de parlar molt i entendre'ns. Això ens fa créixer i tenir una relació més sòlida cada dia. És genial, la veritat.
Tot i ser-ne conscient que la meva vida sempre gira i gira, estic intentant que sempre ho acabi fent en la mateixa direcció.
Aquesta direcció ja fa mesos que la va dissenyant des de molts aspectes, i tot sembla indicar que l'esforç i la constància em portaran pel camí escollit.
Avui m'han trucat per dir-me que m'allarguen el contracte mig any més i que m'amplien la jornada laboral, 30h a la setmana. Per primera vegada puc dir, que aquesta és la feina de la meva vida. Em sento molt realitzada i molt valorada, els esforços que fem dia rere dia ens els reconeixen... i el millor de tot, és la meva companya de feina! Sempre diem que som com un matrimoni ven avingut, perquè ens entenem sense haver de dir res i mai discutim!
La universitat ja és un altre tema, perquè aquí si que m'hi he d'esforçar i ser constant i em costa prou ser-ho. Aquest segon semestre es presenta més entretingut i això em motiva força. Tot i així, el que m'acaba d'animar per anar cada dia a classe, són les companyes que tinc! Són totes molt maques, i tot hi no haver anat a classe durant dues setmanes i no haver donat senyals de vida (jo), m'han apuntat en els seus grups de treball, a això, la veritat, em va agradar molt.
Com he dit anteriorment, haver de treballar i estudiar amb bona companyia, es fa molt més agradable.
Tot i això, el meu projecte personal i de llarga durada, i el que ser que em portarà més maldecaps i neguits és poder comprar casa meva. De moment ja la tinc decidida. És molt bonica i té molta llum, és un piset prou gros dins d'una comunitat molt xula i està al centre de Mataró. M'agrada molt... però com sempre, els diners són un gran obstacle i ara toca la part més horrible, parlar i pactar amb els bancs i/o caixes.
Tinc moltes ganes de tenir casa meva, un espai per estar-hi sola (cada dia m'agrada més estar sola i poder llegir o mirar alguna peli) i també acompanyada, ja sigui amb ell o amb els meus amics. Sé que serà un espai molt viu on nosaltres (jo i ells) podrem trobar-nos i veure'ns.
Podré agafar nous hàbits (millor alimentació i exercici) com també noves responsabilitats. I això m'agrada.
Tot són projectes nous o força recents, la carrera la vaig començar el curs passat o la nova feina que tot just fa mig any.
Ell però, ja hi era fa molt de temps i ara tornem a estar junts. M'agrada molt la veritat i el millor de tot, és que dia rere dia aprenem coses noves i tots dos anem millorant. Té raó quan diu que en estimar-nos ja n'hi ha prou i que per tant, això ens serveix per tirar la relació endavant. La veritat és que no és gens fàcil, perquè compartim molts espais i molts amics i tots dos ens agrada estar sols i acompanyats i per tant, hem de parlar molt i entendre'ns. Això ens fa créixer i tenir una relació més sòlida cada dia. És genial, la veritat.
divendres, 25 de desembre del 2009
diumenge, 22 de novembre del 2009
Ara va de bo!
Confesso que he de tenir dies de reflexió per encaminar la meva vida, ja que sense rumb m'engoixo. Fa un mes que estic planificant aquest rumb, m'ha costat decidir-me però ja ho tinc clar, i dilluns començaré a fer els primers tràmits.
Durant aquest mes he començat a estalviar i a deixar de pagar coses inútils com el gimnàs, m'he promés a mi mateixa que no pagaré cap multa més perquè faré tots els possibles per aparcar bé el cotxe. I deixar de fer una ONG que va repartint diners.
Disposo d'estalvis i d'un sou prou bo, que en breu rebré la paga extra i més endavant m'ampliaran el contracte.
Tinc ganes de tenir casa meva, perquè on visc ara sempre m'han deixat clar que això és casa seva, dels meus pares, i que per tant, aquí es fa el que diuen ells i quan ho diuen. Vull anar al meu ritme, tenir el meu espai i poder dur a qui vulgui a casa. La veritat, em fa molta il·lusió pensar que els amics podran venir a sopar a casa meva entre setmana o abans de sortir de festa.
Confesso que a les nits se'm farà estrany estar sola, serà qüestió de dormir ben acompnyada doncs!
Muns pares ja m'han dit que no em podran deixar diners, i cosa que ja sabia i que tenia ben assumida, els hi he dit que tampoc els hagués acceptat. Que ara m'han pagat els diners del cotxe però de seguida que cobri els hi tornaré.
Aquests dos pisos que m'agraden estan a prop dels puestus que freqüento a Mataró com l'Atzu i les Vinyes : )
Del primer pis:
I el segon que em té molt enamorada!
Durant aquest mes he començat a estalviar i a deixar de pagar coses inútils com el gimnàs, m'he promés a mi mateixa que no pagaré cap multa més perquè faré tots els possibles per aparcar bé el cotxe. I deixar de fer una ONG que va repartint diners.
Disposo d'estalvis i d'un sou prou bo, que en breu rebré la paga extra i més endavant m'ampliaran el contracte.
Tinc ganes de tenir casa meva, perquè on visc ara sempre m'han deixat clar que això és casa seva, dels meus pares, i que per tant, aquí es fa el que diuen ells i quan ho diuen. Vull anar al meu ritme, tenir el meu espai i poder dur a qui vulgui a casa. La veritat, em fa molta il·lusió pensar que els amics podran venir a sopar a casa meva entre setmana o abans de sortir de festa.
Confesso que a les nits se'm farà estrany estar sola, serà qüestió de dormir ben acompnyada doncs!
Muns pares ja m'han dit que no em podran deixar diners, i cosa que ja sabia i que tenia ben assumida, els hi he dit que tampoc els hagués acceptat. Que ara m'han pagat els diners del cotxe però de seguida que cobri els hi tornaré.
Aquests dos pisos que m'agraden estan a prop dels puestus que freqüento a Mataró com l'Atzu i les Vinyes : )
Del primer pis:
I el segon que em té molt enamorada!
dimecres, 17 de desembre del 2008
Dies i nits de guerra i d'amor
Sempre ens hem caracteritzat per la poca distància que ens ha separat sempre, tenir-nos a pocs mil·límetres de distància és el que ens ha agrada i el que més fèiem.
Ens passàvem dies i nits un al costat de l'altre, i sense saber-ho ens hem convertit amb un punt fort i estable per l'altre. Mai ens ha calgut utilitzar cap terme per referir-nos a nosaltres; cert que al principi érem tu i jo i que cada un feia la seva, sense donar explicacions a l'altre, però amb els mesos ens hem convertit amb nosaltres, amb projectes de futur i confessions. Has estat les meves escapades quan necessitava allunyar-me del meu dia a dia, has estat el meu amor secret i la rauxa en dies cansats. M'has recolzat en tot moment, fins i tot el dia que em vas dir que pensaves de tot això, que la única diferència entre tu i jo, deies, és que jo et deia tot el que sentia i tu t'ho callaves i que per tant, ho passaves més malament. Amb els dies em convertit la nostra revolta amb alguna cosa més dolça.
He de confessar que d'una hora lluny la gent que ens envolta i no sabia res de tot això s'ho ha estat ensumant, les mirades ens delaten. Les marxades i arribades junts també.
Has escollit la distància sense demanar-me permís; i crec que tu mateix també estàs veient que potser no ha estat la millor solució, perquè ens necessitem i no ens tenim. Però pel nostre orgull farem veure que tant ens fa que l'altre no estigui aquí, però en el fons d'amagat als altres ens anirem trucant per saber que l'altre està bé.
I amb la distància estic veient que t'enyoro més del que m'hagués pogut imaginar.
La teva veu ha canviat, no ets aquella persona amb energia. Estàs cansat i et sents sol. I jo des d'aquí no se que fer. Voldria abraçar-te i dir-te que junts tirarem endavant, i que no pateixis que tot anirà bé.
No se que fer amb nosaltres. No et vull tenir lluny però tampoc et puc tenir a prop.
... i és que t'estimo.
Ens passàvem dies i nits un al costat de l'altre, i sense saber-ho ens hem convertit amb un punt fort i estable per l'altre. Mai ens ha calgut utilitzar cap terme per referir-nos a nosaltres; cert que al principi érem tu i jo i que cada un feia la seva, sense donar explicacions a l'altre, però amb els mesos ens hem convertit amb nosaltres, amb projectes de futur i confessions. Has estat les meves escapades quan necessitava allunyar-me del meu dia a dia, has estat el meu amor secret i la rauxa en dies cansats. M'has recolzat en tot moment, fins i tot el dia que em vas dir que pensaves de tot això, que la única diferència entre tu i jo, deies, és que jo et deia tot el que sentia i tu t'ho callaves i que per tant, ho passaves més malament. Amb els dies em convertit la nostra revolta amb alguna cosa més dolça.
He de confessar que d'una hora lluny la gent que ens envolta i no sabia res de tot això s'ho ha estat ensumant, les mirades ens delaten. Les marxades i arribades junts també.
Has escollit la distància sense demanar-me permís; i crec que tu mateix també estàs veient que potser no ha estat la millor solució, perquè ens necessitem i no ens tenim. Però pel nostre orgull farem veure que tant ens fa que l'altre no estigui aquí, però en el fons d'amagat als altres ens anirem trucant per saber que l'altre està bé.
I amb la distància estic veient que t'enyoro més del que m'hagués pogut imaginar.
La teva veu ha canviat, no ets aquella persona amb energia. Estàs cansat i et sents sol. I jo des d'aquí no se que fer. Voldria abraçar-te i dir-te que junts tirarem endavant, i que no pateixis que tot anirà bé.
No se que fer amb nosaltres. No et vull tenir lluny però tampoc et puc tenir a prop.
... i és que t'estimo.
dimecres, 29 d’octubre del 2008
dimarts, 21 d’octubre del 2008
PROJECTE DE VIDA!
Crec que tots tard o d'hora pensem com voldríem que fos la nostra futura vida; almenys jo ho faig bastant sovint, per així saber per on he de tirar i veure si les decisions que prenc fan que m'acosti a aquest futur de vida que desitjo, o en cas contrari només fan que allunyar-me'n. La vida que vull en un futur crec que és la vida que visc ara però en potència, i això m'agrada, saber que m'hi vaig acostant.
El cas és que en aquesta vida futura que vull, la feina i té un paper molt important, per això si aconsegueixo treballar amb el projecte professional que tinc en ment, la meva vida tindrà la forma que desitjo.
M'agradaria viure en un poble de muntanya on tenir-hi una granja i que fos alhora un centre cívic. Pot sonar una bogeria i una mescla una mica explosiva, però pot estar molt bé. Els nens agafarien responsabilitats amb els animals de la granja; faríem formatges, llet, fuet...! M'agrada aquest pla de vida!
El cas és que en aquesta vida futura que vull, la feina i té un paper molt important, per això si aconsegueixo treballar amb el projecte professional que tinc en ment, la meva vida tindrà la forma que desitjo.
M'agradaria viure en un poble de muntanya on tenir-hi una granja i que fos alhora un centre cívic. Pot sonar una bogeria i una mescla una mica explosiva, però pot estar molt bé. Els nens agafarien responsabilitats amb els animals de la granja; faríem formatges, llet, fuet...! M'agrada aquest pla de vida!
dimecres, 15 d’octubre del 2008
Feliç dia de DMGLLQTC
Avui és el dia de les Dones Molt Guapes i Llestes Que T'hi Cagues, per tant, recorda viure amb aquest lema: La vida NO hauria de ser un viatge a la tomba amb la intenció d'arribar-hi segura, en un cos
atractiu i ben conservat, sinó més aviat per arribar-hi patinant de costat amb una presa de xocolata en una mà i una copa de vi a l'altra, feta pols i cridant: "Uaaal·la, quin viatge!!"
Gràcies Trena :)
dimecres, 3 de setembre del 2008
Estaré amb tu per sempre més!
No conec ningú que no hagi quedat encantada d'haver-te conegut. Ets molt carinyosa i fidel. Juganera i tossuda!
Tinc por a que arribi el dia en que ja no hi ets, i jo no sàpiga com afrontar-ho.
La nostra relació és poderosa, tenim un vincle especial i crec que fins i tot únic. Sempre estàs a la meva habitació per petita que sigui o per lluny que estigui. Quan t'hem operat, fins que no t'he pogut venir a veure no has estat tranquil·la i no has fet run-run, quan has estat malalta i t'he cuidat perquè els de casa no hi era, et suplicava desesperadament que lluitessis, i així ho has fet. Quan he estat trista, no m'ha calgut dir res, perquè ja et tenia damunt meu fent-me notar, que tu estaves amb mi.
Pffff i ploro, perquè m'emprenya veure que estàs malalta i jo no hi puc fer res. Òstia!
tancaelsulls!
La lluna surt, arriba la nit
tu ja saps
que és l'hora d'anar a dormir.
Així que tanca els ulls,
tanca els ulls,
tanca els ulls,
ningú no pot venir a fer-te mal.
Tu tens tanta por de quedar-te sol,
però ara no,
jo estaré amb tu per sempre més.
Així que tanca els ulls,
tanca els ulls,
tanca els ulls
i dorm.
dimecres, 27 d’agost del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
