Lluna, tingues paciència amb mi. Deixa'm abraçar-te i acariciar-te cada nit, fins la última. Deixa'm plorar-te, una miqueta cada dia. Deixa'm mirar-te, fins que ja no hi siguis. Deixa'm temps, perquè pugui acomiadar-me de tu, tal i com ho vull fer. Vull poder recordar amb tu, cada minut viscut. Sé que són molts anys, per això et demano paciència. No vull que marxis sense haver-t'ho explicat tot.
Lluna no tinguis pressa en marxar. Deixa'm recordar-te i deixa'm recordar, el dia que ma germana i jo intentàvem convèncer als pares perquè ens deixessin adoptar-vos. He de confessar que amb 7 anyets que deuria tenir jo en aquella època tenia una imaginació era gegant, i qualsevol excusa era bona per poder-me quedar amb vosaltres dos, tu i en Noor. Deixa'm recordar-te, quan jugàvem a cut i amagar, que jo et cridava i tu venies a buscar-me. Deixa'm recordar quan t'enfilaves pels meus braços i anaves d'un costat a un altre. Deixa'm recordar, quan t'amagaves sota el meu coixí i quan anava a dormir et trobava allà dormint. Deixa'm recordar els teus "run run" que ara ja no fas, suposo que és cosa de la malaltia. Deixa'm recordar-te la teva tafaneria que sempre t'ha dut pel mal camí, que si et quedaves tancada dins d'una habitació, que si un gos et bordava....
No conec ningú que no hagi quedat encantada d'haver-te conegut. Ets molt carinyosa i fidel. Juganera i tossuda! Tinc por a que arribi el dia en que ja no hi ets, i jo no sàpiga com afrontar-ho.
La nostra relació és poderosa, tenim un vincle especial i crec que fins i tot únic. Sempre estàs a la meva habitació per petita que sigui o per lluny que estigui. Quan t'hem operat, fins que no t'he pogut venir a veure no has estat tranquil·la i no has fet run-run, quan has estat malalta i t'he cuidat perquè els de casa no hi era, et suplicava desesperadament que lluitessis, i així ho has fet. Quan he estat trista, no m'ha calgut dir res, perquè ja et tenia damunt meu fent-me notar, que tu estaves amb mi.
Pffff i ploro, perquè m'emprenya veure que estàs malalta i jo no hi puc fer res. Òstia!
tancaelsulls!
La lluna surt, arriba la nit tu ja saps que és l'hora d'anar a dormir.
Així que tanca els ulls, tanca els ulls, tanca els ulls, ningú no pot venir a fer-te mal.
Tu tens tanta por de quedar-te sol, però ara no, jo estaré amb tu per sempre més.
Així que tanca els ulls, tanca els ulls, tanca els ulls i dorm.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada