A la vida sempre tot m'ha anat de cara! Les feines, els amics, la família, els estudis... sempre tot em surt rodó. I això m'espanta molt. Sempre tindré aquesta sort? Què passarà quan no la tingui? Què faig? Tinc molta por que un dia, sense saber perquè, la sort canvii. La meva àvia, diu que ella també ha tingut molta sort, i que a ella sempre li ha durat. Però si a mi no em dura?
M'acaben d'agafar d'una feina de collons, he entrat a la facultat i a la carrera que volia, m'encanta ballar amb els picadits, els meus diablons cremaran a les santes, tinc unes amigues i uns amics de fàbula, la família està tota molt bé... ostia, no em direu que no es per tenir por! No hi ha res que no em surti bé, i joder... no se com prendre-m'ho!
Tot sempre em passa per alguna cosa, i aquesta cosa sempre és millor. Tot són un seguit de conseqüències, que fan que el que ve després encara sigui millor.
tinc una flor al cul? Quan es pansirà?
P.D.:
Acabo de trucar a la meva àvia, perquè estava desesperada amb això de la sort. Perquè nosaltres dos sempre diem que tenim molta sort, i el meu avi i la meva mare, diuen que no és així. Per tant, com a còmplice de la meva sort l'he trucat, i m'ha dit que no he de patir, que ella sempre ha tingut sort i que quan les coses no li han anat del tot bé o s'han torçat, ho ha arreglat, i que quan es tanca una porta se'n obra un altre.
Per celebrar la nostra bona sort, demà aniré a casa els meus avis.
I parlant de sort, acabo de trobar un full que feia dues setmanes que no trobava i que el necessitava de forma vital per matricular-me a la uni. hahaha
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada